Back Idioma moabita AN اللغة المؤابية Arabic Idioma moabita AST Моавитски език Bulgarian Moabština Czech Moabitische Sprache German Moabite language English Moaba lingvo Esperanto Idioma moabita Spanish Moabera Basque
| Tipus | llengua morta, llengua antiga i dialecte  |
|---|---|
| Ús | |
| Estat | Regne de Moab |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques llengües semítiques occidentals llengües semítiques centrals llengües semítiques nord-occidentals llengües canaanites | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet fenici |
| Codis | |
| ISO 639-3 | obm |
| Glottolog | moab1234 |
| IETF | obm |
El moabita va ser un antic dialecte canaanita utilitzat pels moabites. Se situaven a l'oest de l'actual Jordània. S'escrivia mitjançant una variant de l'alfabet fenici.[1]
La principal font de coneixement sobre el moabita prové de l'estela de Moab, que és l'únic text extens conegut en aquest idioma.[1] A més, es va trobar una inscripció de tres línies a Al-Karak, així com uns quants segells.
Les principals característiques que distingeixen al moabita d'altres llengües cananaanites com l'hebreu són: marca del plural -în en lloc de -îm (p. ex. mlkn, «reis» per a l'hebreu bíblic məlākîm), com ocorren en arameu i àrab; retenció de la marca del femení -at que en hebreu bíblic es redueix a -āh (p. ex. qryt, «ciutat» per a l'hebreu bíblic qiryāh, que no obsant la reté en l'estat constructe nominal: p. ex. qiryát yisrael, «ciutat d'Israel»); i retenció d'una forma verbal amb -t- infija, també trobada en àrab i accadi (p. ex. w-’ltḥm, «vaig començar a lluitar», de l'arrel lḥm).
Segons Glottolog no era un idioma diferenciat de l'hebreu.[2]
- ↑ 1,0 1,1 Geoffrey W. Bromiley, The International Standard Bible Encyclopedia, Wm. B. Eerdmans Publishing, 2007, p. 395 under 'Moab' [1]
- ↑ «Ammonite». A: Nordhoff, Sebastian; Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin. . Leipzig: Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology, 2013.